En el cim del Puig Castellar al terme de Santa Coloma de Gramenet es troben les restes del poblat ibèric d'una tribu laietana, fundat a l'entorn del segle VI aC i que va perdurar fins al final del segle III aC o inici del segle II aC.

El poblat constituïa un agrupament de tipus mitjà, dedicat a l'agricultura i la ramaderia i, secundàriament, a la metal·lúrgia i el teixit.

Estructuralment té forma el·líptica i consta de tres carrers longitudinals amb més de trenta habitatges, fet que fa suposar una població de poc més de 200 habitants. 

La part menys protegida estava defensada per una forta muralla de pedra i argila, d'un metre de gruix. 

Els habitacles -datables entre els segle IV i III aC- estan construïts amb blocs irregulars de granit i pissarra, tenen un o dos compartiments, i devien estar coberts amb branques o fang.

El poblat va ser descobert per Ferran de Segarra, el 1902. Les abundoses troballes procedents d'aquest jaciment es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya i a l Museu Torre Balldovina, de Santa Coloma de Gramenet.

El passat dimarts 7 de febrer la classe de cinquè va visitar-lo i va realitzar uns tallers de fang, moldre gra, escriptura íbera i acunyació de moneda molt interessants.